Presentació del preservaiu

Al cap de molt de temps de penjar res en aquest bloc, avui penjo una presentació sobre el preservatiu que ens van manar com activitat de ciències.

El preservaitu

View more presentations from flix1995.

Un edifici com no se'n troben

L’edifici de les planes està pensat d’una manera estratègica per aconseguir que funcioni amb el màxim d’energia renovable.

Per començar està encarat cap al sud perquè així hi toqui tot el dia el sol. Hi ha vint-i-quatre plaques solars fotovoltaiques que generen un 1% de l’energia elèctrica de la casa, aquesta energia està destinada a la casa del Pepe i la Cloti que tenen tots els electrodomèstics de baix consum. L’electricitat per a la casa la produeixen a la Central Hidroelèctrica d’Esterri d’Àneu, l’electricitat arriba la casa per una línia amb pals elèctrics fins al poble de Son desprès la línia va soterrada per terra perquè els ocells no s’enrampin. Han calculat que perquè tota la casa funcioni amb Plaques Solars Fotovoltaiques necessitarien unes mil plaques. A les habitacions exteriors la llum hi entra per unes grans finestres i a les interiors hi entra per unes lluernes que estan al sostre. A la façana de l’edifici hi ha uns captadors solars tèrmics, per allí hi passa aigua que es pot escalfar fins a 40º, aquesta aigua calenta passa per uns tubs dintre d’un dipòsit de 4.000 litres i escalfa l’aigua per la dutxa i per la calefacció. La calefacció està pel terra amb uns sortidors (que més aviat semblen desaigües) que treuen l’aire calent cap a munt.

Aquest edifici no té una teulada de pissarra sinó que té un prat que fa costa avall i així no contamina visualment.

Aquesta teulada està formada per capes, la primera és de ciment, desprès una de plàstic impermeable a la humitat i l’aigua, per últim hi ha una capa d’uns cinquanta centímetres de gruix de terra que també fa la funció d’aïllant tèrmic. Al prat hi dos cel-oberts grans, un porta la llum a la cuina i l’altre a la sala dels telescopis, també n’hi ha dos de més petits pels lavabos de la primera planta.


This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Visita a la central hidroelèctrica de FECSA - Flix

El dia 9 de novembre de 2006 els alumnes de segon de cicle superior van anar de visita a la central hidroelèctrica de Flix. Quan vam arribar un treballador de la central ens va acompanyar durant tota la visita. Primer vam visitar la sala més gran on es veia una part de les turbines, el treballador ens va dir que les estaven pintant i que mai les havien canviat mai.

Després ens van ensenyar la resclosa, tot i que és molt estreta feia molta impressió. Ens van dir que avui per avui no hi deixen passar ningú per que l’últim cop que hi va passar una barca d’uns pescadors de Riba-Roja fa tres o quatre anys al passar es va bolcar la barca i ara si algú ha de pujar o baixar pel riu i han de passar per la resclosa lloguen un camió que porti la barca.

Al cap d’una estona vam veure la càmera de carrega on hi havia una maquina- netejareixats que treia les brutícies que baixen pel riu i s’acumulen al reixat. El treballador ens va dir que la maquina-netajareixats podia funcionar manual, automàticament i quan notes que el reixat estes brut comença a llimpiar. Ens van fer una demostració.

Per acabar ens van ensenyar la sala de control hi havia un munt d’armaris amb els noms de les poblacions on hi anava electricitat. Hi havia un ordinador que ho controlava tot:
Quantes turbines funcionaven, les vegades que funcionava la maquina-netejareixats, i moltes coses més.

I per últim ens van dir que l’aigua feia un salt de dotze metres, la central a partir de les tres de la tarda no hi a ningú, la controlen des de Lleida i que amb aquell moment treballaven amb un voltatge de set KW a una turbina i a l’altra vuit KW.

Va ser una visita molt interessant i per poder observar com es fabricava electricitat amb l’energia hidràulica de l’aigua.


Voleu visitar-la virtualment?
Feu clic aquí

Aquest Power Point el vam fer per un treball de classe de català que ens van manar despres de vacances de Nadal.

Visita al refugi de "Ca porra"

Els nens i nenes de 2CS a la tarda del dia 2 de març vam anar a visitar un refugi antiaeri de la guerra civil. Ens van explicar que aquell refugi es va fer al 1937 perquè els ciutadans de Flix s’hi poguessin amagar durant els bombardejos. El primer bombardeig va ser al 23 de febrer de 1937 quan els refugis encara no estaven construïts i la gent s’amagava on podia, als canals de “FECSA”, a davall de roques, als masos... Com que l’Ajuntament es va donar compte de què els bombardejos eren continus van decidir construir nou refugis, els quals van ser construïts amb les màquines que estaven fent el canal de navegació i el de força de “FECSA”. Els de la central hidroelèctrica, els van deixar les màquines perquè havien aturat la construcció dels canals degut a la guerra. Al refugi encara es poden observar moltes coses de fa setanta anys, els forats de les barrines, un dibuix de dos milicians fent guàrdia, els claus del cablejat elèctric, dos textos, un que hi deia “1937 GN Di 23 de FRERO Vonvadearon Filx GM” i l’altre que hi deia “NO FUMAR”. També ens van explicar que al refugi s’havia trobat una bala, una moneda i un collaret. Ens van dir que al refugi no hi havia porta hi feien una mena de corralets amb sacs plens de terra per evitar que entres dins al refugi la metralla de les bombes per si en queia alguna de molt a prop. Tot seguit vam anar a veure l’exposició de fotografies dels bombardejos, ens van explicar que van bombardejar Flix perquè creien que a la fàbrica hi feien productes químics per la guerra com ara el gas mostassa. El que va passar va ser els que bombardejaven es pensaven que la fàbrica estava al poble i no es així perquè està a la “colònia la fàbrica” o al “barri”. L’ Ajuntament de Flix a part de construir els refugis va demanar ajuda a la Generalitat de Catalunya i van instal·lar dos canons antiaeris, un a la punta del canó i l’altre a Sebes, estaven un a cada costat del riu per disparar amb encreuament, així obligaven a que els avions volessin més alts, i per tant tenien menys punteria i encertaven menys. Es veu que hi havia bombes de molts pesos des de 25kg fins a 300kg. En una fotografia s’hi pot observar molt bé els forats de les bombes sobre el terme de Flix que semblaven els cràters de la lluna i es veia com el diàmetre del cràter d’una bomba era més gran que el diàmetre de la torre gran del Castell Nou.




This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

UNA ANÈCDOTA DE LA MEVA FAMÍLIA SOBRE LA COLÒNIA FÀBRICA DE FLIX

Mon Pare m’ha explicat que la meva reiaia Maria, que jo li deia “abuelita”, va treballar de minyona a la casa d’una familia alemanya a la colònia la fàbrica de Flix. La meva “abuelita” hi va treballar perquè el seu home Joan va morir durant la guerra civil per malaltia, per això la meva abuelita havia de treballar per mantenir als seus tres fills: Maria (la meva iaia), Joan i Rosita (els meus tiets) que els cuidaven els sogres de l’abuelita quan ella no hi era. Aquesta familia alemanya es portaven molt bé amb la meva abuelita, per Nadal li feien Pare Noel per això quan jo vaig néixer ella també me’n feia a mi, i no tan sols això, quan aquesta familia alemanya se n’anava de vacances a una torre que tenien a Calafell li deien a la meva abuelita que anés amb ells i que s’emportés a la seva neta Antonieta (la meva tieta). El pare d’aquesta familia es deia Rudolf Hailer i estava casat amb Herta i tenia tres fills que es deien: Dorits, Hans i Frits. El senyor Hailer era el cap del taller mecànic de la fàbrica. El fill de la meva abuelita, Joan, va entrar a treballar al taller mecànic gràcies al senyor Hailer.

La cabra que feia or

Un dia un pagès, li va donar a la seva cabra una ensaïmada per equivocació, a la cabra li va agradar molt l’ensaïmada i li va passar un fet especial. El pagès quan la va anar a munyir li sortí una llet especial, una llet groga amb comptes de llet normal. Quan va anar a fer el formatge amb aquesta llet tan especial i groga, amb més de formatge va fer lingots d’or, el pagès en veure l’or es va il·lusionar molt i va pensar, que a la cabra li diria “Or”, i cada dia li donaria una ensaïmada. Amb els diners de que tenia per la venta de l’or va fer construir una granja més gran, una habitació especial i amb totes les comoditats per la cabra. La cabra Or tenia un mànager que era el cavall de la granja, i la passejava amb un carro tot d’or fins a la fàbrica de l’or, tenia un mòbil, un GPS que el portava el cavall a les orelles, quan el cavall tenia que girar a la dreta el GPS li estirava l’orella dreta, quan havia de girar a la esquerra li estirava l’orella esquerra i quan havia d’anar recte li estirava totes dos alhora, també tenia un portàtil i un fotògraf privat, l’ase, que ho publicava tot a la revista del cor: La cabra d’Or.